Erik el Belga, lladre del tapís de Roda d'Isàvena, confirma que l'obra és a Houston

Artícles com aquest, publicat al diari Ara el dia 17/11/2012, no deixen indiferent a ningú. El debat sobre la seguretat del patrimoni artístic del qual l'estat espanyol s'en volia lliurar fa uns mesos -arran dels darrers robatoris en museus de diferents països de la resta d'Europa- s'el gira contra ell mateix amb les declaracions del expoliador mes famós dels últims temps, Erik el belga, tot i que en aquest cas no és dins dels museus, si no que afecta al patrimoni no catalogat, molt numerós a Espanya y a Catalunya. Textualment: "Un paradís".

"Espanya és un paradís per al robatori i una mina per als compradors" d'obres robades perquè "quan alguna cosa desapareix, ningú ho pot recuperar" per la falta d'inventariat, assegura un dels lladres d'obres d'art més importants del món

Erik el belga, conegut com un dels lladres d'obres d'art més importants del món, ha confirmat que "sense cap dubte" el tapís trobat als Estats Units és el que ell va robar el 1979 a la catedral de Roda d'Isàvena (Osca). El preu "real" del tapís aragonès és de "un milió d'euros" al mercat d'antiguitats actual, ha indicat el lladre, que recorda que el va vendre per 35.000 pessetes de l'època.
El tapís robat de Roda d'Isàvena es podria trobar a Houston (EUA) i el Ministeri de Cultura està a l'espera que un fiscal d'aquesta ciutat corrobori que sigui el mateix. Erik el belga ha recordat com va ser contactat per un marxant alemany a Alacant i li va encarregar robar un lot d'obres en aquest temple que, fins que es va produir el robatori, "era el tercer enclavament d'art romànic més important del món".L'autor de més de 600 robatoris només a Europa ha explicat que va procedir a realitzar el cop seguint el seu habitual "modus operandi": ell era "el cervell que marcava l'estratègia (del robatori) i comptava amb un equip de dos o tres professionals" .El cop va durar unes quatre hores. A mitjanit van entrar a la catedral forçant la porta, van anar directament a robar les quaranta obres que, prèviament, Erik el belga havia vist com un visitant més del temple, les van embolicar i les van carregar en "un cotxe familiar amb matrícula falsa", ha assenyalat.
Seguretat absolutament nul·la
"La fase complicada del robatori va ser treure les obres de la catedral que està en un lloc molt aïllat, tot i que la seguretat era absolutament nul·la: no hi havia alarmes, ni sensors (de moviment) ni càmeres (de vigilància)", ha explicat. En aquest cop, van guanyar 150.000 pessetes. El tapís, de 35.000 pessetes, era la segona peça més rellevant mentre la més cara era la Cadira de Sant Ramon, "una relíquia celta i única al món" que el seu equip va fer trossos i va cremar en part el 1985, en un intent frustrat de "provocar" la seva sortida de presó preventiva, ha relatat.El lladre s'enorgulleix que només ha passat "36 mesos en presó preventiva i set anys en llibertat provisional" a la dècada dels anys vuitanta, però va sortir de la presó per falta de proves.Des que el marxant alemany va adquirir el tapís, Erik el belga ha dit que l'obra "ha passat per moltes mans de col·leccionistes, fins que va acabar a Houston"."El tapís serà molt difícil de recuperar per part de les autoritats espanyoles per la manca d'inventari" del Patrimoni Nacional, ha recalcat."Espanya és un paradís per al robatori i una mina per als compradors" d'obres robades perquè "quan alguna cosa desapareix, ningú ho pot recuperar" per la falta d'inventariat, ha apuntat.