Patrimoni Viu: L'hospital del MNAC

Interessantísima exposició per als que vulguin endinsar-se en el mon de l'estudi analític de les obres d'art i els mètodes que s'empren per a dur-los a terme, així com els problemes que les envolten i els tractaments que s'escullen en cada cas particular. És una bona forma de ficar-se per un moment a la pell d'un conservador-restaurador amb la responsabilitat de cuidar de l'extensa col·lecció de patromoni artístic que guarda el Museu Nacional d'Art de Catalunya i que ara, de la mà del director del MNAC, Pepe Serra, es vol donar a coneixer. Val la pena anar a veure-la.

El museu analitza en una exposició la feina de conservació, restauració i autentificació de les obres d'art mostrant les tècniques d'anàlisi i diagnosi.

L'espectacular pas de Dijous Sant de Damià Campeny ha estat radiografiat per saber-ne els materials

Foto: QUIM PUIG.

Diagnòstics, radiografies, escàners, tractaments, intervencions... El vocabulari dels restauradors i conservadors d'art no queda tan lluny del vocabulari sanitari. Ells cuiden, preveuen danys i restauren les obres d'art. Són els metges de l'art. A més, a través de la història de la peça i de les pistes que hi ha a la superfície, als marcs o als suports, poden encertar la data, l'origen i l'autor de l'obra o veure si es tracta d'una falsificació. En aquest sentit, són també una mena de policia científica de l'art, al més pur estil CSI.

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ha volgut treure a la llum la feina sovint silenciosa d'aquests professionals en l'exposició El museu explora, oberta des d'avui i amb entrada gratuïta. No és habitual que el MNAC no faci pagar per una mostra temporal, però en aquest cas s'ha volgut “prioritzar una posada en valor d'una tasca que es fa al museu i poder arribar a tothom”, segons explica el director del MNAC, Pepe Serra.

Plantejada d'una manera molt divulgativa i amb un muntatge excel·lent, l'exposició desplega una trentena de casos que han estat resolts pels professionals, ja sigui en l'àmbit de les troballes en el procés i la tècnica de treball dels artistes, o en falsificacions, imatges sota la superfície... Sabíeu que la Majestat Batlló, un crucifix romànic que és un dels emblemes del museu, no estava pintada en blau i vermell originàriament? Els colors que han aparegut sota la policromia actual eren més terrosos i a l'exposició es veu una recreació virtual dels colors originals. “Els colors que veiem ara són de cinquanta o cent anys després”, diu Mireia Mestre, cap de l'àrea de restauració i conservació preventiva del MNAC i comissària de l'exposició.

Una gran tela del pintor modernista Joan Llimona, Tornant a tres, s'ha penjat de cap per avall a la mostra perquè és en aquesta posició on es va trobar, gràcies a la radiografia, una obra anterior de l'autor, La mort sobtada (1893). Aquesta pintura, quan es va exposar, va tenir molt males crítiques perquè es va considerar massa tremebunda, sobretot perquè l'escena mostra un pare de família morint de sobte en un dinar familiar. Llimona es va enfadar tant que va decidir pintar-ne una altra a sobre.

A l'exposició es poden comparar sovint les imatges que donen radiografies i escàners amb les obres originals. En un magnífic retrat d'un cavaller de Tintoretto, el pintor venecià, segons mostra la radiografia, va pintar l'home amb tot de llibres al darrere. Pel que fos, l'artista se'n va penedir i el fons va desaparèixer.

La mostra exhibeix els reversos d'algunes obres, on és possible veure les etiquetes que mostren la història de l'obra. Isidre Nonell, per exemple, solia dibuixar autocaricatures als reversos.

Escultura malalta

En altres casos, es mostren diagnòstics de malalties en les peces, com per exemple l'escultura de Pau Gargallo El violinista, feta en plom, que té les extremitats en mal estat a causa que la talla de fusta de pi que hi ha per dins emet “compostos orgànics volàtils”. La peça s'ha de restaurar però de moment falten els diners, 40.000 euros.
L'apartat sobre falsificacions és força divertit. Es mostren dues pintures iguals de Dario de Regoyos una del MNAC i una altra d'una col·lecció particular de Madrid. De fet, una d'autèntica i una de falsa. L'obra del museu va ingressar als anys cinquanta, però malauradament és la falsa. També són falsos dos coloms amb esmalt de Llemotges, dels tres que té el museu. Quin és el medieval? Quines són les dues còpies del segle XIX?